Tríptic de creació

Només per tu, veurà Verona escales
per tots els finestrons de l’encanteri;
Venus, passional, serà l’imperi
i uns heralds de delers faran les ales.

Només per tu, serem punyals i bales
de sentiments ocults en molt misteri;
i amb l’anhel d’assolir minut eteri
encendrem passions amb moltes gales.

Dels Vesubis moderns petons fluiran
cap al mar cultural, fogosament.
Necròpolis veuran girar-se els lliris.

Parlaré d’estimar, de Pakistan
i de tots els indrets del pensament.
Només l’amor llueix amb força als iris.


Només per tu, veurà la Roma el foc;
la lira inflamarà de senzillesa
les paraules dels déus i sa bellesa.
L’imperi esdevindrà tinter del joc.

Només per tu, faré fecund el lloc
d’hipotètics papirs, dement vellesa;
amb un cop creatiu, potser destresa,
tornaré a fer rimar per on em moc.

Del rocam atenès emergiran
dreceres de futur en la utopia.
Del Nil trauré averanys d’antics bruixots.

Parlaré de les flors, d’Azerbaidjan
i de gradació d’autonomia.
Només el líric vers encén els mots.


Només per tu, faré de la poltrona
impulsor trampolí de fortalesa;
i amb renovat vigor de l’expertesa
cercaré el teu anhel que sempre ressona.

Només per tu, voldré banal corona
i esdevenir el llorer de subtilesa;
oblidaré els sons buits de la tendresa
i exalçaré el valor de la persona.

Llibres alexandrins s’apagaran
i amb les cendres vindrà la vella essència.
De sarcòfags trauré candor daurada.

Parlaré de cartrons, de Turquistan
i de tots els colors de l’existència.
Només per tu, lector, seré rosada.