Primer classificat Roquetes 2003

EL “JO” I EL “TU” SURTEN DE COPES


Aquesta nit el “jo” i el “tu” surten de copes.
Primer van a una tasca de mala i bona mort;
i prenen un vi vell amb gerres de terrissa.
Gairebé per inèrcia, comencen a aparèixer
diminutes escardes a conceptes caducs.
Quan surten del local, van un pèl més lleugers.
En un bar d’ambient vermellós i difós
els posen combinats de cola en gots molt alts.
Arrelades idees cauen pel propi pes;
tot es va relaxant i es fa més relatiu;
i com de les tenebres sorgeixen ideals
tan poc concrets i elàstics com badalls en la nit.
Amb nova noció del temps que els embolcalla,
passegen del bracet pel carrer amb lluminàries;
ara els seus moviments recorden les titelles.
Al barri mariner, demanen rom cremat;
algunes velles xarxes es desfan mig podrides,
i ells es van apropant com joiosos amants.
El “tu”, més generós, fa el gest de pagar,
però un vell pescador l’atura fent l’ullet;
fins i tot els convida a una segona ronda.
S’afluixen alguns nusos i s’adornen llaçades.
Després amb pas incert passegen per la platja
recolzant un braç en l’espatlla d’altri;
així units avancen descrivint amples corbes.
Quasi sense adonar-se’n, entren en un casino,
on beuen d’altes copes amb bombolles que pugen.
S’afebleix la fina capa que separava
la vel·leitosa sort del seriós destí;
el passat es barreja al present i al futur
en un dau boterut amb infinites cares,
que ni roda ni resta quiet sobre la taula.
Tot està decidit i també en mans del vent.
Quan tornen a la platja rodolen inquiets
per la sorra ja humida d’una altra matinada.
Semblen un mateix cos amb molts braços i cames
que es mouen discordants en la pols i el fangueig.
Sense esma i alhora amb molta d’energia,
s’abracen i es colpegen amb sentiments dispars:
el seu procés de síntesi no ha estat tan perfecte;
alguns vells egoismes no s’han dissolt del tot;
i moltes peces fan grinyolar l’engranatge.
Així, amb tanta despesa de cabdal energètic,
es va esgotant la màgia del cúmul de prodigis
d’una nit de disbauxa i transformacions.
A poc a poc, el “jo” i el “tu” es van separant,
i tornen a farcir-se de xarxes i lligams.





(Ajuntament de Barcelona – Districte de Nou Barris. Primer classificat en la categoria d’adults de Poesia Catalana del Concurs Literari -2003- de la Vocalia de Cultura de l’Associació de Veïns de Roquetes.)

Martí Cuixart