Primer classificat Roquetes 2002

¿Què hi ha de més sublim en una estètica
del dolor que aquell gest recargolat
que sovint emergeix d'un fons de l'home
mai no explorat i que plora en el buit?
Les llàgrimes sorgeixen de les deus
del ser que es mou com l'expressió plàstica
del dolor més punyent, moral i físic.
Els antics i potser caducs valors
prenen el llarg camí de la diàspora
i es dispersen amb aires alarmistes
envers uns llocs també inhospitalaris,
i el futur, més que mai, és temps de témer.
Cos i esperit --exasperats apàtrides--,
com ens indivisible, peregrinen,
encerclats de terror, per ermes terres,
desfent la ruta dels avantpassats,
i tot cercant un lloc per sobreviure-hi.
Car quan el plor es transforma en col·lectiu
per errades dels amos de la història,
es poden formar fluxos d'incerteses
que, tot fugint del foc, van a les brases,
mentre que alguns neguits es van plasmant
en forma de suors, calfreds i arrugues.

Si com han dit uns intel·lectuals,
el temps s'allarga o es fa molt més curt
tot depenent de moltes circumstàncies,
quan es viu amb el ser desencaixat
i amb un volàtil esdevenidor,
el rellotge de sorra de la història
sembla que l'hagin estrangulat.
Això, sí: cal no perdre l'elegància
de relatar l'estat del gros de l'èxode
sense ferir la sensibilitat
del públic receptor de les notícies.
I si els nous déus de la informació
són hàbils en difondre al món sencer
tot el faust de bellesa i d'encanteri
de les antigues i novelles llàgrimes
que enalteixen les formes de patir,
encara molt millor per fer pujar
els índexs d'audiència i lectors.

Lema: ''Del patiment també es fan obres d'art''

(Ajuntament de Barcelona – Districte de Nou Barris. Primer classificat en la categoria d’adults de Poesia Catalana del Concurs Literari -2002- de la Vocalia de Cultura de l’Associació de Veïns de Roquetes.)

Martí Cuixart